Agraiments - Primer Nadal Sense Tu

Primer Nadal sense Tu

Com preparar unes festes nadalenques quan hi faltes tu? Què podem fer amb el buit a taula després de la teva mort?

Serà un Nadal diferent perquè hi falta algú. Hi faltes Tu. Sembla que aquests dies les llums de colors, la gent pel carrer, les imatges de taules plenes de menjar amb famílies senceres al seu voltant ens recorden que aquestes festes seran menys festes, perquè hi faltes Tu. Durant les setmanes prèvies, i en els dies marcats al calendari, és habitual tenir la sensació que tot ens porta a recordar que a la taula hi haurà una absència important. No obstant això, malgrat l’absència, hi ha maneres per fer que aquest Nadal hi siguis present.

 

Preparar-nos uns dies abans

Són dies de recolliment familiar, de trobades amb amics i, tot plegat, propicia tenir els sentiments a flor de pell. És freqüent sentir malenconia o emocionar-nos amb més facilitat. Emocionar-se, de fet, és sa. A fi de no perdre’ns en aquest mar d’emocions, és fonamental la preparació prèvia. Ens ajudarà a anticipar-nos a allò que està a punt de passar.

En primer lloc cal verbalitzar, explicar en veu alta, compartir amb les persones amb qui viurem aquest Nadal com ens sentim sobre l’absència. És fonamental fer aquest exercici, ja que així ens donarem temps a nosaltres mateixos, i també a la resta, per interioritzar la situació i evitar moments d’incertesa durant la celebració.

És recomanable reunir el màxim nombre de familiars i persones properes que seran presents en els actes nadalencs, reconèixer davant seu com ens sentim, en quin punt ens trobem interiorment i, sobretot, compartir públicament la voluntat de viure aquests moments plegats, amb tots ells i elles. És, alhora, un instant idoni per saber com se sent la resta.

Aquesta trobada prèvia als dies de celebració pot ser útil per decidir quins rituals es mantenen i quins se suprimeixen o modifiquen. Per exemple, quan i com decorarem l’arbre? Hi penjarem una figureta que ens serveixi d’homenatge? Seguirem fent el pessebre? Ens farem regals entre tots? Dedicarem un moment de record abans de dinar o sopar a la persona que no ens acompanyarà enguany? Són preguntes a les quals hem de donar resposta abans que arribi Nadal.

 

Et recordem

En aquest procés de reconstrucció del Nadal, és aconsellable trobar la manera d’homenatjar la persona estimada. Una vegada hem acordat amb els participants què es farà i què no es farà durant les Festes, podem planificar l’espai, el moment, la manera de materialitzar el record cap a qui ens ha deixat. Podem preveure, per exemple, el dia 24 de desembre, a mitjanit i al costat de l’arbre, uns instants de silenci i reflexió compartits per recordar individualment aquell ésser estimat. Podem convidar tot aquell qui vulgui a participar-hi voluntàriament i fer-ho de la manera que se senti més còmoda. Per exemple, si un familiar vol relatar en veu alta una anècdota relacionada amb Ell o Ella, o un infant prepara un dibuix, propiciarà la cohesió del grup. I, és que, els rituals, sempre ajuden en el procés de dol.

 

Malgrat tot, Nadal

La Joana va perdre el seu marit durant els mesos d’estiu i des d’Agraïments li vam fer costat. La vam acompanyar al llarg del procés i a les portes del mes de desembre ens va trucar de nou. Se sentia culpable per assistir a un dinar familiar el 25 de desembre i volia el nostre consell. Tot i que es tracta d’una decisió personal, nosaltres (i moltes veus expertes) suggerim celebrar el Nadal malgrat les circumstàncies. Ens semblarà una falta de respecte, celebrar aquestes dates assenyalades quan fa ben poc que hem dit adéu a una persona molt estimada. Posem-hi amor. Serà molt diferent, l’alegria serà amarga, les llàgrimes apareixeran, tot plegat però, ens ajudarà a fer un pas endavant en el procés de sanació.

Parlar obertament del sentiment de pèrdua ens serà bo, farem que la nostra persona estimada hi sigui present sense ser-hi. Ens tocarà construir de nou el Nadal a casa; crearem nous rituals que ens facin una mica més lleuger el dol. Si deixem de formar part d’aquestes celebracions familiars, possiblement, l’any vinent ens tornarem a sentir de la mateixa manera, serà un començar de zero un altre cop. 

Aquests nous rituals que podem establir per primera vegada, també faciliten l’expressió de les emocions de totes aquelles persones qui hi participen i, per tant, reforcem els vincles entre nosaltres i ens unim en el record. Ens fem costat mútuament. Si sentim dolor, plorem; si sorgeix la situació de compartir records o anècdotes, les compartim. Deixem que les emocions aflorin.

 

La cadira, buida?

Un dels principals i més naturals dilemes que ens sorgeixen és qui seurà a la seva cadira. Deixem la seva cadira buida? Ocupem el seu lloc? 

Durant el primer Nadal, si així ho sentim, la podem deixar sense ocupar. Hi ha qui, fins i tot, té la necessitat de destacar aquell lloc encenent-hi una espelma al davant, per exemple. Doneu-vos permís per fer-ho tants cops com ho sentiu, aconseguir anar-la omplint, substituint o treure-la, serà un procés feixuc individual que us convidem gestionar al vostre ritme.

Un bon homenatge pot ser escollir un convidat o convidada especial perquè ocupi aquell lloc; un fill, una filla, el nét o la néta, per exemple. Totes les opcions són vàlides quan ho fem des del cor.

La cadira és la materialització de l’absència i encara no hi ha una opció més bona que una altra al respecte, és per això que aconsellem deixar-se portar. En qualsevol cas, ocupar el seu lloc no significa oblidar-lo o substituir-lo, significa que ocupa un nou lloc al nostre voltant. Hi és present i el fem present. Si sentim que ens pot ajudar, una bona opció és dedicar-li un raconet de l’espai on es durà a terme la celebració a fi de percebre la sensació d’acompanyament.

 

Perquè malgrat que aquest Nadal no dines a taula amb nosaltres, hi ets més present que mai. De veritat.