Quan algú ens deixa, podem utilitzar les paraules com un bàlsam per a l’ànima. L’obituari és l’homenatge a la vida de qui acaba de partir en forma de text, ja sigui escrit o narrat. És, alhora, un dels elements més especials en funerals i cerimònies de comiat, doncs és la manera de compartir i recordar en comunitat l’essència del difunt o difunta.

I, és que, dedicar unes paraules de record a qui ens acaba de deixar és una bonica mostra d’afecte. De fet, probablement, al llarg de la vida ens tocarà dir adéu a més d’un ésser estimat. Família, amics, coneguts, companys, que ens deixaran (a vegades massa d’hora) i que es mereixeran un obituari que celebri el seu llegat. Ara bé, quina és la millor manera de fer-ho?

A Agraïments reivindiquem el poder de la paraula. Creiem en la importància d’honorar en veu alta la vida de la persona. Tots ens ho mereixem. És justament aleshores, quan hem de preparar un discurs de comiat, un obituari, que comencen a sorgir diverses preguntes. Quines paraules utilitzem? Què diem? Què expliquem i què no, als assistents a l’esdeveniment? Avui repassem alguns consells bàsics per elaborar un comiat adequat a cada situació i cada persona.

Un homenatge a tota una vida

L’escriptora i poetessa de Los Angeles, Victoria Chang, ho resumeix molt bé en una sola frase: “un obituari s’ha de centrar en com va viure aquella persona, en lloc de com va morir”. La de Chang és una història ben curiosa. Després de la mort de la seva mare a causa d’una malaltia, va escriure una setantena de poemes necrològics en tan sols dues setmanes. Des d’aleshores, ha dedicat els seus esforços a estudiar aquest ‘gènere literari’.

La clau és partir de les qüestions més quotidianes. Chang, per exemple, recomana fer-nos preguntes com ara què feia feliç a aquella persona? Quines eren les seves il·lusions, els seus plats preferits o què col·leccionava? Sobretot, en tot moment hem de tenir en compte com voldria el protagonista ser recordat o recordada. Hem de deixar de banda el nostre propi dolor per cedir el protagonisme al difunt o difunta i al seu record.

El llenguatge, natural

És important que el missatge arribi a tothom. No som escriptors o escriptores i ara tampoc hem de pretendre ser-ho. És aconsellable utilitzar un llenguatge planer, senzill, fàcil de captar. Com més natural sigui el discurs, més proper resultarà a aquell qui l’escolti o el llegeixi. Des d’Agraïments pensem que tots els aspectes són claus per preparar un homenatge que estigui a l’altura de cada persona i l’obituari és un d’aquests elements que tenim sempre present. És per això que posem tota la nostra experiència a disposició de cada un dels elements que fan de cada comiat, una experiència inoblidable.

Com estructurem l’obituari?

Partir d’una estructura base pot ajudar a construir i desenvolupar el discurs. Des d’Agraïments aconsellem pensar en tres parts diferents: introducció, text principal i comiat final, fent referència al present.

Quan parlem d’introducció parlem d’unes primeres frases que situïn a tothom en la situació. L’experta Victoria Chang recomana, entre altres qüestions, introduir-hi el nom de l’homenatjat, l’edat, la data i la causa de la mort. Aquesta és una informació que podem eludir si ho considerem oportú. És una fórmula que s’utilitza, freqüentment, en els obituaris escrits (és a dir, que no cal preparar-ho si el que farem és un discurs oral) i, sobretot, en casos de persones amb cert reconeixement o fama.

El text principal, com ja hem apuntat unes línies més amunt, ha de tenir un estil natural i, fins i tot, proper. Durant l’elaboració d’aquest escrit, recomanem tenir present que el protagonista del missatge no és qui l’emet sinó a qui va dirigit. Centrem-nos en el llegat de qui ens deixa. El seu llegat és el que avui celebrem, recordem i abracem. Amb l’obituari, convidem els assistents a rememorar instants compartits amb la persona que ara acomiadem.

Finalment, una bona manera de concloure l’obituari és fent referència al llegat que hom deixa. És habitual mostrar els respectes i afecte a aquells més propers que ploren la mort de la persona que acomiadem, tot i que hem de tenir sempre al centre del comiat la persona que ens ha deixat i a la qual diem adéu.

Copsar l’essència d’aquella persona

El sentiment de tristesa o dolor ens pot bloquejar a l’hora de preparar el nostre obituari. En aquest sentit, podem acudir a coneguts o conegudes que ens puguin aportar experiències compartides amb la persona homenatjada i introduir-ho en el text. Al cap i a la fi, cadascú és especial i té les seves particularitats i és això el que hem d’intentar plasmar a través de les nostres paraules. L’experta en obituaris, Victoria Chang, aconsella el següent: “imagina’t què hauria escrit aquella persona sobre si mateixa”, aquest és l’objectiu que hem de tenir a l’horitzó.

Ho fem per tu

A vegades la mort no avisa i ens topem, de sobte, amb un full en blanc que hem d’omplir amb paraules dedicades a algú que acabem de perdre. És un procés intens, des del punt de vista emocional, i tenir en compte tots els aspectes necessaris per organitzar un comiat a l’alçada pot resultar especialment feixuc a causa de la situació. Des d’Agraïments ens oferim com acompanyants en aquest procés de comiat posant a disposició de les famílies tots els serveis necessaris per organitzar un acte de celebració de tota una vida. Cada difunt es mereix les seves pròpies paraules, es mereix un homenatge genuí. Com ho fem nosaltres? Posant-nos al costat de les famílies. A través de la seva veu podem organitzar qualsevol mena d’acte de comiat i regalar, així, unes últimes paraules cap als éssers estimats. A més, com que no sempre s’està preparat per pronunciar un adeu en veu alta, comptem amb el servei de mestre de cerimònia. Des d’Agraïments ens comprometem a organitzar aquell adeu que tots ens mereixem.